tag:blogger.com,1999:blog-78849656533069721162023-06-20T22:07:55.209-07:00La safataDE MOSQUES A LES SOPES I ALTRES AVENTURESUnknownnoreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-7884965653306972116.post-78158773684862771732010-04-21T04:03:00.000-07:002010-04-25T08:15:03.422-07:00Mà<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.2 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="line-height: 115%;" align="justify"><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;">Segons el diccionari, la mà és la “Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits, quan, com en l’home i en els simis, el dit gros es pot oposar als altres quatre dits, especialment aquest òrgan amb exclusió del carp o puny. [...]” </span></span><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;"><i>(DIEC).</i></span></span><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;"> L’anatomia homínida ha determinat des del seu orígen la qualitat de simetria del cos, factor que estableix que l’individu humà posseeix dues mans -i ja que i som, cap cua-, independentment de les necessitats adaptatives que li puguin sorgir en el transcurs de la seva existència. Cal recordar que les teories evolucionistes defensen l’adaptació al medi com a motor de les mutacions genètiques que poden derivar en modificacions anatòmiques però, com a procés, és inesperable que tals modificacions es manifestin en un sol individu: seran el resultat de necessitats adaptatives comunes a un conjunt d’individus. </span></span> </p> <p style="line-height: 115%;" align="justify"><span style=";font-family:";" ><span style="font-size:7;"><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;">Normalment això significa que és força improbable que el subgrup humà classificat provisionalment com a “cambrer” -a falta d’una nomenclatura acceptada per la comunitat científica- pugui aspirar a patir modificacions genètiques que modifiquin l’estructura de la mà ja sigui multiplicant-ne el nombre </span></span><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;"><span style="text-decoration: none;">o el nombre de falanges</span></span></span><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;">. Per tant, per molt que es reconeix que aquests canvis anatòmics serien causa de millora professional (ergo d’autorealització personal segons la piràmide de Maslow) i conseqüència d’una necessitat adaptativa comprovada i reconeguda, els “cambrers” hauran de seguir subsistint com fins ara amb dues mans. De totes maneres queden obertes les vies legals per reclamar (</span></span><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;"><i>v</i></span></span><span style="font-family:Arial Unicode MS,sans-serif;"><span style="font-size:100%;">. l’article “Sindicat” per accedir als processos legals).</span></span></span></span></p> <meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.2 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7884965653306972116.post-44639552218982421772010-04-13T07:04:00.000-07:002010-04-13T07:13:29.733-07:00Sindicat.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />[Aquesta és, al mateix temps, la feina que fan els sindicats d'hostaleria, el coneixement dels treballadors sobre la seva existència, l'efectivitat de les seves reivindicacions i la capacitat per a resoldre conflictes laborals. Ho veieu gris? doncs ho haurieu de veure negre!]Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7884965653306972116.post-78601073133758508112010-04-09T00:25:00.000-07:002010-04-13T07:20:14.511-07:00Horaris<div style="text-align: justify;">Per horari s'entenen dues coses diferents: en primer lloc un full que sol tenir el format DIN A-4 horitzontal, amb arrugues i de color blanc antic -és a dir, en algun moment fou blanc-, en el que s'escriu -generalment amb tinta negra- una informació; d'altra banda, per horaris també podem entendre la pròpia informació. Aquesta relació entre aquests dos elements correspon a una figura retòrica anomenada metonímia: aquesta substitueix un element per un altre amb el que guarda una relació de "proximitat" -a diferència de la metàfora, que substitueix elements per semblança. És una figura molt emprada en la parla comuna i pot ser mal interpretada, com en el cas de l'humor olivettià. Així si diem que <span style="font-style: italic;">menjo un plat de llenties</span> una persona primmirada hauria d'entendre que el material del plat són les llenties -o un plat especial per a menjar aquests llegums-, i en realitat el que volem dir es que mengem llenties en un plat, la qual cosa marca, al mateix temps, la quantitat de llenties que mengem.<br /><br />I ens podríem preguntar, què va ser abans, els horaris com a full o com a informació? La resposta, al meu entendre, és que primer va ser el sistema organitzatiu i només posteriorment el mateix terme ha indicat també el full. La meva argumentació es basa únicament en l'argument que cal conèixer la informació que es publicarà abans d'escriure-la, ergo la informació és anterior al suport; però alguns anys veient com es fan els horaris - i qui els fa- m'obliguen a assenyalar la debilitat d'aquesta argumentació: no tinc gens clar que es conegui l'informació abans d'escriure -és a dir, podríem considerar els horaris un <span style="font-style: italic;">brainstorming</span> (pluja d'idees) o una <span style="font-style: italic;">inventio</span> sense retocs-: possiblement respongui, en el millor dels casos, simplement a l'atzar -combinat, és clar, amb la llei de Murphy.<br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com