Per horari s'entenen dues coses diferents: en primer lloc un full que sol tenir el format DIN A-4 horitzontal, amb arrugues i de color blanc antic -és a dir, en algun moment fou blanc-, en el que s'escriu -generalment amb tinta negra- una informació; d'altra banda, per horaris també podem entendre la pròpia informació. Aquesta relació entre aquests dos elements correspon a una figura retòrica anomenada metonímia: aquesta substitueix un element per un altre amb el que guarda una relació de "proximitat" -a diferència de la metàfora, que substitueix elements per semblança. És una figura molt emprada en la parla comuna i pot ser mal interpretada, com en el cas de l'humor olivettià. Així si diem que menjo un plat de llenties una persona primmirada hauria d'entendre que el material del plat són les llenties -o un plat especial per a menjar aquests llegums-, i en realitat el que volem dir es que mengem llenties en un plat, la qual cosa marca, al mateix temps, la quantitat de llenties que mengem.
I ens podríem preguntar, què va ser abans, els horaris com a full o com a informació? La resposta, al meu entendre, és que primer va ser el sistema organitzatiu i només posteriorment el mateix terme ha indicat també el full. La meva argumentació es basa únicament en l'argument que cal conèixer la informació que es publicarà abans d'escriure-la, ergo la informació és anterior al suport; però alguns anys veient com es fan els horaris - i qui els fa- m'obliguen a assenyalar la debilitat d'aquesta argumentació: no tinc gens clar que es conegui l'informació abans d'escriure -és a dir, podríem considerar els horaris un brainstorming (pluja d'idees) o una inventio sense retocs-: possiblement respongui, en el millor dels casos, simplement a l'atzar -combinat, és clar, amb la llei de Murphy.
I ens podríem preguntar, què va ser abans, els horaris com a full o com a informació? La resposta, al meu entendre, és que primer va ser el sistema organitzatiu i només posteriorment el mateix terme ha indicat també el full. La meva argumentació es basa únicament en l'argument que cal conèixer la informació que es publicarà abans d'escriure-la, ergo la informació és anterior al suport; però alguns anys veient com es fan els horaris - i qui els fa- m'obliguen a assenyalar la debilitat d'aquesta argumentació: no tinc gens clar que es conegui l'informació abans d'escriure -és a dir, podríem considerar els horaris un brainstorming (pluja d'idees) o una inventio sense retocs-: possiblement respongui, en el millor dels casos, simplement a l'atzar -combinat, és clar, amb la llei de Murphy.
