Què és això?

Benvinguts a la safata.

Safata sempre m'ha semblat una paraula exòtica. L'objecte que anomena és bastant curiós: extremadament pràctic, doncs es poden portar coses, però al mateix temps completament inútil si no hi ha coses per portar; és otium, per alguns, i negotium, per a altres; En castellà no té res a veure "pasar la bandeja" (demanar donatius o almoines; "Pedir un favor o servicio a quien antes se ha servido o favorecido") amb "servir (algo) en bandeja (a alguien)" ("Darle grandes facilidades para que consiga algo.").

Però si ens posem somiatruites també és, o com a mínim va ser, un somni. Fa alguns anys vaig començar a treballar a l'hostaleria, mentre al mateix temps seguia amb els meus estudis. I vaig descobrir tot un món. Un món que precisament aquí intento explicar.

Però no era pas l'únic: al mateix temps que descobria l'hostaleria també descobria els hostalers, concretament una especie que hi habita que són els cambrers-que-al-mateix-temps-estudien, entre els que m'incloïa. En aquest ambient, va néixer l'idea de, algun dia, ja lluny de l'hoteleria, muntar amb una companya una petita editorial, que publiqués bons textos amb edicions super-cutres, amb pròlegs d'estudiants-cambrers, perquè així es poguessin vendre a preu realment baix.

Com podeu imaginar, res de tot això ha tirat mai endavant. No sé si algun dia ho farà. Sigui com sigui, al abandonar -espero, ja que hi som, definitivament- l'hostaleria, em va fer gràcia començar aquest blog, que vol ser el nexe entre la hostaleria i el món. Potser algun dia hi ha una llarga secció amb dedicatòries i agraïments; de moment, però, m'agradaria dedicar-lo simplement als que ja "nos hemos sacado", perquè l'hostaleria no s'oblida i als que encara hi sou, que tot arribarà!;